S'entén per heurística la capacitat d'un sistema per realitzar de manera immediata innovacions positives per aconseguir els seus objectius. La capacitat heurística es una característica dels humans. Alguns ho descriuen com l'art o la ciència del descobriment i de la invenció de resoldre problemes mitjançant la creativitat i el pensament lateral o divergent.
Un mètode heurístic es un enfoc que aprofita l'estructura del problema, mitjançant l'ús d'un conjunt de regles racionals obtenint una solució bona, propera a l'òptim o inclús en alguna ocasió l'optima.
La popularització del concepte es deu al matemàtic George Póya, amb el seu llibre "Como resolverlo". La seva inquietud era conèixer com els matemàtics arriben a trobar solució als problemes plantejats.
El llibre en qüestió conté algunes de les fórmules heurístiques amb les que es servia el professor per a explicar les matemàtiques als seus alumnes. Alguns exemples en son:
-Si no aconsegueixes entendre un problema, dibuixa un esquema.
-Si no trobes la solució, fes com si la tinguessis i mira que en pots deduir d'ella (raonament a la inversa)
-Si el problema es abstracte, intenta examinar un exemple concret
-Intenta atacar primer un problema més general ("paradoxa de l'inventor": el propòsit més ambiciós es el que té més probabilitats d'èxit)
Les quatre fórmules anteriors son un clar exemple d'accions que emprendria una persona que posseeix la capacitat del "pensament lateral" o "pensament divergent": es cerquen camins alternatius que no estem acostumats a utilitzar; desapareix la tendència de veure tan sols una manera de resoldre un problema concret aplicant la solució lògica, ajudar-se de la creativitat i la imaginació per resoldre un problema.
L'heurística del judici es una drecera mental per resoldre un problema, i per fer-ho s'ha d'escollir una regla, que evidentment haurà de ser l'adequada en funció del tipus de problema davant el qual ens trobem. Per detectar la "regla adequada" es necessària una reflexió més sistemàtica que examini el problema des de diferents perspectives (pensament lateral) avaluant i recollint tota la informació possible, tenint en compte les diferents implicacions i conseqüències de les diferents solucions.
Es classifiquen clarament tres tipus de heurística del judici:
-Heurística representativa (Kahneman i Tversky) // es basa en la similitud de característiques entre dues coses. Un exemple d'aplicació seria fer el següent raonament: els producte de bona qualitat son cars, per tant entre dos productes el més car serà el de millor qualitat. S'utilitza per identificar les causes psicològiques, fomentar impressions que poden portar-nos a jutjar en funció d'estereotips (ex. contínuament estem fent processos heurístics en les xarxes socials).
-Heurística de la disponibilitat // es jutja en base a lo fàcil que resulta recordar exemples concrets, per exemple es més habitual la mort per accidents de transit que per accidents d'avió. Alguns cops el que es recorda amb més facilitat no es el més representatiu, i ens pot induir a conclusions equivocades.
-Heurística d'actitud (Pratkanis y Greenwald) // a través d'aquesta es jutja en base a actituds o creences. Les actituds o creences son elements emocionals i que avaluen tan positivament com negativament i que s'associen a objectes o situacions. Influeixen a l'hora de jutjar o decidir. Un exemple en seria que si tu aprecies a una persona, la interpretació de la seva manera d'actuar canvia, encara que sigui equivocada.
Tornant a un nivell organitzatiu, per tal de fomentar l'ús dels processos heurístics en el dia a dia de l'organització o quan el personal de l'organització s'enfronti davant un problema es important fomentar la creativitat a l'empresa. Es aquí on pren importància de nou la figura del líder en l'empresa (pràctica 1).
-reconèixer que no es posseeix la veritat absoluta de les coses
-fomentar la curiositat, anar més enllà que la resta, veure el que els altres no veuen
-utilitzar el temps com aliat: ser eficients en els moments de tensió i distensió mental per crear
-generar un clima d confiança on la primera part del procés consisteixi en generar idees i no jutjar-les
No obstant, no es estrictament necessari trobar-nos davant un problema per realitzar processos heurístics.
Existeixen altres situacions en les que, molt cops sense saber-ho apliquem aquesta metodologia. Pratkanis1 va identificar les situacions en les que tenim tendència a utilitzar l'heurística:
-quan no es disposa de temps
-quan s'està saturat d'informació
-quan els problemes que s'avaluen no semblen importants
-quan no es compta amb suficient informació o quan es considera que no es disposa de coneixements sobre algun tema en concret.
Avui en dia ens trobem en una situació en l'organització en que la informació flueix descarrilada entre departaments. Es important saber seleccionar la informació realment important i processar-la de manera correcta, per aconseguir obtenir les dades que ens permetran extreure conclusions de les dades.
Existeixen diferents tipus de mètodes heurístics que es poden aplicar a l'organització. Alguns molt utilitzats son el silver meal, el cost unitari mínim i el balanceig de part del període. Tots tres tenen el denominador comú: comparteixen l'objectiu del EOQ (quantitat econòmica a ordenar) de minimitzar la suma dels costos de preparació d'inventari. També es conegut l'ús de métodes heurístics per a la realització de rutes comercials o de transport, en presa de decisions de localització d'indústries o centres logístics, etc...
No hay comentarios:
Publicar un comentario